Izzie

Abans de posar la clau el pany em trec la mascareta i la guardo a la motxilla. Necessito les mans lliures per contenir la fera que m’espera darrere la porta.

La sento respirar sorollosament a l’altra banda. I obro i ella fa saltirons i em llepa i llença gemecs d’on eres-perquè has marxat-tant fa perquè ja has tornat. Em limito a acaronar-la mentre li dic hola una i una altra vegada, ja que no crec que el petit rebedor de casa pugui assumir més mostres d’afecte.

Vaig directe cap a la meva habitació. Són quarts de quatre i ella sap que necessito els meus vint minuts de desconnexió per encarar el que resta del dia. Em poso de cantó a la part esquerra del llit. Ella acomoda l’esquena a la meva panxa creant la cullereta perfecta.

Sento la seva energia de cadell com desemboca en el meu corrent vital. Ja som un sol riu i ens adormim. Somio. Soc en un parc familiar, però les fulles dels arbres i de la gespa són d’un verd diferent, d’un verd de bosc de nit. És Vallparadís però el de l’altra banda. Passejo neguitosa perquè he perdut alguna cosa, no sé el què. Separo uns matolls i la trobo ajaguda, tremolosa, negra i despentinada.

Em desperto sense obrir encara els ulls. Em dic que tan sols és un malson com quan somiava que arribava tard a buscar als meus fills a l’escola bressol i no els trobava. Respiro i li xiuxiuejo a cau d’orella que he cedit en què s’enfilés al meu llit, a què dormís amb mi, però que de cap manera, de-cap-manera, es pot colar així en els meus somnis. Jo somio per ser lliure, no per patir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s