La Piera

El meu amic Dave m’envia una foto en blanc i negre on apareix una nena petita auscultant a un gos enorme. La imatge em provoca tendresa però estic segura que jo no m’hauria fet mai una foto així.

En primer lloc perquè de petita em feien por els gossos, tant els grans com els petits.

I en segon lloc perquè no suporto com se’m clava l’oliva del fonendo a les orelles. A casa, en el calaix de les xinxetes, les piles i les espelmes, guardo el fonendo que vaig heretar del meu pare i amb el que vaig escoltar els primers cors.

Amb els anys es va convertir amb l’objecte màgic amb què els meus fills sentien els seus propis batecs. Jo ja els deia que els hi faria mal quan se’l posessin a les orelles però a ells els encantava oir el bum-bum, bum-bum, bum-bum.

Jo no necessito cap fonendo per escoltar els cors, només necessito el meu cor.